Perfil Behance: https://www.behance.net/selenacrevilln

Instagram: https://www.instagram.com/selas_artist/

El meu nom es Selena Crevillén, soc de Tarragona i he estat interessada per l’art des de ben petita. Desprès del batxillerat artístic vaig treure’m el cicle superior en arts plàstiques i disseny publicitari, i poc després vaig començar la meva formació en el grau d’arts de la UOC.

Actualment estic casi en el darrer any de la UOC i destacaré els meus referents a grans trets.

Comentaré 3 treballs que estic orgullosa del resultat:

El primer es LaJujoliana, es tracta del treball final del cicle, ens plantejaven un problema i es que en els Pallaresos hi va néixer un arquitecte modernista que es deia Jujol, i va establir relació en la seva carrera amb Gaudí, objectiu era destacar i donar a conèixer el modernisme fora de Barcelona i la seva trajectòria com artista.

La meva proposta va ser dissenyar tota la imatge corporativa d’una ruta gastronòmica al voltant del tarragonès introduint el modernisme i gastronomia de la zona.

Per a aquest treball vaig investigar molt sobre els edificis modernistes que podem trobar a Tarragona i pallaresos on va intervindré Jujol a més de investigar tota una iconografia pròpia del moviment modernista i del mateix arquitecte.

Per al videoart, del Taller de vídeo creació, vaig enregistrar amb ajuda d’una amiga meva, un vídeo que parla sobre l’expressió de gènere, i critica les etiquetes que establim com a societat, el que ve a dir es que una dona pot tenir penis i no ser menys dona per això.

Aquest vídeo va estar molt marcat per Bill Viola, per a mi es un referent que he conegut en el Grau i que m’ha marcat molt per a la seva trajectòria personal i per la filosofia de vida que porta. El que m’interessa d’ell i que tenim en comú es que la seva obra tracta temes com la dualitat de la vida i la mort, el temps i la espiritualitat.

Bill Viola em porta a desenvolupar una instal·lació multi sensorial, ATARAXIA, aquest projecte fruit de la pandèmia i del confinament, ve a parlar de la reflexió de per que creem natura en un espai artificial, aquest treball interroga el límit del que es natural i que es artificial i on estaria la franja. De ATARAXIA neix la continuació HERMETIC PLANT, aquesta ultima segueix buscant el límit en la natura d’integrar l’element mecànic i artificial i de crear vida dins de la bombolla artificial i que la natura acaba menjant i fent seu el que realment es seu, per tant parla de la batalla que tenim els humans amb la mare terra.

Finalment la meva trajectòria com a Artista es molt pobre i curta ja que no he pogut dedicar-me professionalment, però els meus referents com Antonio Garcia Villaran, Bill Viola, entre d’altres parlen del seu camí de vida i treballen amb temes com la mort, la divinitat, el temps, que ara per ara es el que mes ressona amb els meus interessos.